Anem, doncs, per la segona lectura
proposada per a la realització de la PAC5, la qual consta d’alguns capítols del
llibre de David Crystal El lenguaje e
Internet. El primer que cal tenir en compte en endinsar-se en la lectura d’aquest
llibre (i es podria dir que en la de qualsevol estudi sobre internet) és que va
ser publicat l’any 2002 i, com el mateix autor indica en varies ocasions, aquest
mitjà de comunicació es desenvolupa a tal velocitat que allò que pot ser
afirmat avui demà esdevingui un fet del passat totalment obsolet. Cintant a
David Crystal: “Los diferentes
ámbitos de comunicación descritos en los capítulos anteriores no se mantendrán
por mucho tiempo tal como están ahora, dado que los desarrollos tecnológicos en
los cuales se basan evolucionan constantemente, obligando a los usuarios a
adaptar su lenguaje a las demandas de nuevos contextos y dándoles la
oportunidad de interactuar de nuevas maneras” (2002; pàg. 257).
Així doncs, David Crystal es proposa l’anàlisi
dels efectes d’internet al llenguatge tot assumint aquesta realitat i adoptant
una perspectiva lingüística descriptiva en comptes d’una de prescriptiva; en
tant que allò que l’autor es proposa és descriure les noves formes d’emprar el
llenguatge a les que està donant lloc aquest nou medi, mirant de no posicionar-se
en cap moment en favor de cap ús concret de la llengua -que altres autors anomenarien
un “ús correcte i desitjable”-.
Alguns punts que he trobat destacables d’aquesta
lectura i que crec que poden sintetitzar les seves idees principals són els
següents:
1.- El llenguatge a internet no és
equiparable a l’oral ni a l’escrit, sinó que esdevé, segons l’autor, un “quart
medi”. En l’actualitat caldria, doncs, diferenciar entre llenguatge gestual,
llengua oral, llengua escrita i llengua transmesa mitjançant aparells
electrònics (ordinadors, telèfons mòbils, etc).
2.- El llenguatge a internet no és
homogeni, ans al contrari, en aquest nou medi es donen diverses situacions
comunicatives que deriven en usos del llenguatge substancialment diferents
entre ells. L’autor per tal de dur a terme la seva anàlisi proposa quatre grans
grups, tots ells amb trets característics que els diferencien de la resta: el
correu electrònic, els grups de xat asincrònics o sincrònics, els móns virtuals
i el Worl Wide Web (www).
3.- Citant directament a David Crystal: “Lo
que es verdaderamente notable es que tanta gente haya aprendido tan rápido a
adaptar su lenguaje a las demandas de los nuevos contextos y a explotar el
potencial del medio tan creativamente como para generar nuevas áreas de
expresión. Todo ha pasado en unas cuantas décadas. La facultad lingüística de
las personas parece estar en buena forma, concluyo” (2002; pàg. 277).
Així doncs a tall de conclusió, dir que la
lectura d’aquest llibre m’ha deixat un regust optimista vers els possibles efectes
que internet pot exercir -i de fet, està exercint- a la llengua. Ha aconseguit
fer-me plantejar que potser signifiqui un augment de la riquesa d’aquesta, en
lloc d’un deteriorament com -he de reconèixer- fins ara m’havia semblat.
Què penseu vosaltres? És positiu o negatiu
l’efecte d’internet a la llengua? O, simplement, és el seu desenvolupament
natural?
CUL8R :-)
BIBLIOGRAFIA:
- CRYSTAL, David (2002). El lenguaje e Internet. Madrid: Cambridge
University Press.
Hola
ResponEliminaFins i tot aniria més lluny, aquestos canvis que s´han realitzat en décades, demà es realitzaràn en anys...vamos, els canvis Ja estàn passant
Totalment d'acord amb tu, Jordi. Allò que em crida l'atenció -i crec que al David Crystal també- és la velocitat amb la que estem assumint i interioritzant aquests canvis. Ho trobo, en certa manera, encoratjador...
ResponEliminaJo crec que podria ser positiu, en el sentit que pot generar noves formes d'expressió, que s'hauran de redefinir i consensuar com a noves formes de comunicació. Penso que el que sí és molt positiu, és l'obertura d'un medi cap a una multitud de gent, amb multiples formes de pensar, de sentir i d'actuar. I el que em sembla encara més important del medi, és que s'obra a la possibilitat que tothom s'hi pugui expressar.
ResponEliminaTal i com es comenta, la ciberparla comparteix més trets amb el llenguatge escrit que amb la llengua oral, encara que també es veu fortament influïda per ella. D. Crystal defensa que la ciberparla és un altre mitjà, és més que una barreja de característiques d'una i una altra modalitat, constitueix [...] una autentica varietat lingüística [...] pag. 110. Des d’aquest punt de vista la meva valoració es positiva
ResponElimina