Notes sobre la segona lectura proposada per la PAC5

Anem, doncs, per la segona lectura proposada per a la realització de la PAC5, la qual consta d’alguns capítols del llibre de David Crystal El lenguaje e Internet. El primer que cal tenir en compte en endinsar-se en la lectura d’aquest llibre (i es podria dir que en la de qualsevol estudi sobre internet) és que va ser publicat l’any 2002 i, com el mateix autor indica en varies ocasions, aquest mitjà de comunicació es desenvolupa a tal velocitat que allò que pot ser afirmat avui demà esdevingui un fet del passat totalment obsolet. Cintant a David Crystal:  “Los diferentes ámbitos de comunicación descritos en los capítulos anteriores no se mantendrán por mucho tiempo tal como están ahora, dado que los desarrollos tecnológicos en los cuales se basan evolucionan constantemente, obligando a los usuarios a adaptar su lenguaje a las demandas de nuevos contextos y dándoles la oportunidad de interactuar de nuevas maneras” (2002; pàg. 257).

Així doncs, David Crystal es proposa l’anàlisi dels efectes d’internet al llenguatge tot assumint aquesta realitat i adoptant una perspectiva lingüística descriptiva en comptes d’una de prescriptiva; en tant que allò que l’autor es proposa és descriure les noves formes d’emprar el llenguatge a les que està donant lloc aquest nou medi, mirant de no posicionar-se en cap moment en favor de cap ús concret de la llengua -que altres autors anomenarien un “ús correcte i desitjable”-.

Alguns punts que he trobat destacables d’aquesta lectura i que crec que poden sintetitzar les seves idees principals són els següents:

1.- El llenguatge a internet no és equiparable a l’oral ni a l’escrit, sinó que esdevé, segons l’autor, un “quart medi”. En l’actualitat caldria, doncs, diferenciar entre llenguatge gestual, llengua oral, llengua escrita i llengua transmesa mitjançant aparells electrònics (ordinadors, telèfons mòbils, etc).

2.- El llenguatge a internet no és homogeni, ans al contrari, en aquest nou medi es donen diverses situacions comunicatives que deriven en usos del llenguatge substancialment diferents entre ells. L’autor per tal de dur a terme la seva anàlisi proposa quatre grans grups, tots ells amb trets característics que els diferencien de la resta: el correu electrònic, els grups de xat asincrònics o sincrònics, els móns virtuals i el Worl Wide Web (www).

3.- Citant directament a David Crystal: “Lo que es verdaderamente notable es que tanta gente haya aprendido tan rápido a adaptar su lenguaje a las demandas de los nuevos contextos y a explotar el potencial del medio tan creativamente como para generar nuevas áreas de expresión. Todo ha pasado en unas cuantas décadas. La facultad lingüística de las personas parece estar en buena forma, concluyo” (2002; pàg. 277).

Així doncs a tall de conclusió, dir que la lectura d’aquest llibre m’ha deixat un regust optimista vers els possibles efectes que internet pot exercir -i de fet, està exercint- a la llengua. Ha aconseguit fer-me plantejar que potser signifiqui un augment de la riquesa d’aquesta, en lloc d’un deteriorament com -he de reconèixer- fins ara m’havia semblat.

Què penseu vosaltres? És positiu o negatiu l’efecte d’internet a la llengua? O, simplement, és el seu desenvolupament natural?

CUL8R  :-)

BIBLIOGRAFIA:

- CRYSTAL, David (2002). El lenguaje e Internet. Madrid: Cambridge University Press.