Tot i que
m’hagués agradat fer un parell de posts introductoris sobre el context en el
qual s’està donant l’emergència de les escriptures hipertextuals i sobre els
debats al voltant dels futurs del llibre, donades les dates en les que ens
trobem, prefereixo posar-me ja amb l’explicació de les lectures proposades per
aquest tram de l’assignatura. Tot i això, intentaré publicar aquests parell de posts
que comentava abans del final del semestre. Anem per feina, doncs!
El primer
text proposat per a l’elaboració de la PAC5 que ens ocupa en aquest moment és
el sisè capítol del llibre Nuevos
géneros discursivos; los textos electrónicos titulat “El documento hipertexto en el discurso
de transmisión de conocimientos”. En
aquest capítol l’autor es centra en tot allò de nou que pot aportar l’escriptura
hipertextual als textos la principal finalitat dels quals és la transmissió de
qualsevol tipus de coneixement, és a dir, als textos didàctics.
Fent, en
primer lloc, un breu recorregut per la història d’aquest tipus de textos, des
dels seus inicis fins a l’actualitat, i agafant com a exemples representatius en
format paper l’enciclopèdia i els mètodes per a l’aprenentatge d’idiomes, l’autor
posa de relleu com una de les principals característiques comunes a tots els
textos didàctics és la seva estructura paratextual. Es tracta, doncs, la major
de vegades, de textos composats per títols, subtítols, fragments textuals, notes
al peu, notes al marge, etc. Només cal fer una ullada ràpida a qualsevol dels
materials didàctics que ens subministra la UOC per tal de comprovar aquest fet (veure la següent imatge com a exemple).
El perquè d’aquesta estructura paratextual ve determinat per la necessitat de
facilitar l’autogestió de la lectura, per una banda, i a propiciar l’adquisició
d’un coneixement mitjançant reiteracions i associacions, per l’altra.
Així,
donades aquestes necessitats dels textos didàctics, les noves escriptures
hipertextuals informatitzades semblen poder aportar tota una sèrie de beneficis
pels creadors i usuaris d’aquest tipus de textos. De manera resumida i
esquemàtica aquests beneficis són els següents:
1.- Possibiliten
la creació d’infinitud de vincles i hipervincles en tot el document, estalviant així a l’usuari
l’haver de parar la lectura per anar a buscar una determinada informació (la
definició d’una paraula, una informació complementaria, etc.) a un altre lloc
físic o l’haver de deixar aquesta cerca per un altre moment, donat que ara la
té a l’abast només d’un click.
2.- Augmenten
exponencialment les possibilitats d’interacció dels usuaris amb el text,
facilitant enormement l’autoaprenentatge i
els ensenyaments a distància.
3.- Permeten
l’actualització constant dels continguts, evitant la caducitat dels documents i
afavorint la seva vigència.
Què opineu
vosaltres?
BIBLIOGRAFIA:
- COVADONGA, ALonso, SÉRÉ, Arlette (2003). “El
documento hipertexto en el discurso de transmisión de conocimientos”. A: Nuevos
géneros discursivos: los textos electrónicos. Madrid: Biblioteca Nueva. Pàgs.
117-136.
D'acord amb el que es diu. Però tant important com això ha de ser la didàctica de com s'ensenya avui dia.
ResponEliminaGràcies pel teu comentari, Danny. Però no acabo d'entendre el que vols dir exactament. Et refereixes, potser, a la valorar si els mètodes didàctics actuals són eficients? T'agrairia que m'ho expliquessis millor.
ResponEliminaA mi també em sembla que les facilitats per l'aprenentatge s'han multiplicat de manera exponencial amb l'hipertex, l'hipermèdia, el multimèdia.
ResponEliminaLes enciclopèdies i els diccionaris són molt més fàcils de consultar per internet, és pràcticament instantani que et surti la explicació o la traducció de la paraula que busques. Però és tan ràpid i fàcil que potser no t'hi fixes massa i tinc el dubte de si això genera coneixement. Quan era petita ( fa molt temps, sóc del 51) i preguntava què volia dir una paraula o com s'escrivia, em deien: "busqueu al diccionari, si t'ho dic ho oblidaràs al moment". Crec que és cert, el fet de buscar en un diccionari o una enciclopèdia de paper fa que t'hi fixis més i, potser, buscant una paraula en trobis alguna altra que et cridi l'atenció i t'hi entretinguis. A més, has de saber l'alfabet, l'has d'haver memoritzat! Hi ha bastants nens i joves que no troben una paraula al diccionari perquè busquen la "p" abans de la "m", si no us ho creieu feu la prova.
No dic que les TICS actualment no siguin millors que els mètodes tradicionals, al contrari, crec que els avantatges són molts i molt importants i no hi podem renunciar, però tornem a estar amb el binomi informació/coneixement.
Respecte a l'aprenentatge d'idiomes, al meu entendre, els principals avantatges són dos : la facilitat per escoltar la pronunciació ( fins i tot la podem sentir en diversos accents) i la motivació que genera entre la gent jove, molts dels quals troben les classes tradicionals avorrides.
Hola Palmira,
ResponEliminaCoincideixo amb tu en el fet que massa sovint es confonen el termes informació i coneixement, tal com vam treballar a la PAC1. Tot i això, també crec que un dels àmbits en els que més profit es pot treure a les TIC és justament en l’ensenyament. De fet, si no fos gràcies a elles jo no podria estar ara fent aquesta carrera, suposo que com la major part de vosaltres. Per altra banda, també crec que quan estem aprenent -sigui amb el mètode que sigui- estem més predisposats a parar atenció a allò que fem, llegim i escoltem que quan únicament naveguem per la xarxa sense objectius tan clars.
Salut