ANÀLISI LEXICOMÈTRICA. En majúscules perquè aquest post puntua ;-)

Per a l’anàlisi lexicomètrica que se’ns demana fer en aquesta assignatura he escollit el bloc Feministes de Catalunya. Per què? Doncs, perquè, en primer lloc, volia escollir un bloc que tractés sobre la regió geogràfica en que visc el meu dia a dia -no diré pas país per tal de no encetar cap debat independentista- i, en segon lloc, perquè els temes polítics tal i com estan en l’actualitat em podrien portar-me a dir “burrades” no del tot admissibles en una institució universitària com en la que ens trobem.

Així doncs -deixant de banda les meves opinions personals- per a dur a terme a terme aquesta anàlisi vaig decidit seleccionar la introducció del bloc. “Què fem?” -que crec que ara per ara ha estat actualitzat (beneïda Internet!)- i els sis últims sis posts quees podem trobar a “entrades”. Una vegada obtinguts els resultats, vaig eliminar totes aquelles entrades que comptaven únicament amb una freqüència d’entre una i sis repeticions i vaig eliminar, també, les paraules “soroll” –números, verbs com haver, ser, fer i tenir-, preposicions, conjuncions i articles. Els resultats obtinguts, donades aquestes premisses, van ser els següents:

Resultats que crec que evidencien que es tracta d’un bloc d’actualitat, centrat en les dones (la paraula “dones” és la més emprada, 56 vegades, amb un 18,362 de percentatge) i, més concretament en aquest moment, en la realitat les dones musulmanes (“burca” es repeteix 14 vegades i “musulmanes” 8 vegades). En una mena de punt i apart, no em puc estar de dir que “Catalunya” es repeteix 14 vegades; podem preguntar-nos, doncs, si el feminisme està també impregnat d’una dosi important de política, regional en aquesta cas. Però aquesta qüestió s’hauria de tractar més a fons en un altres post, en una altra assignatura, en un altre lloc...

Tot això, és a dir, tot i l’evidència que es tracta d’un bloc en defensa de les dones, em va cridar fortament l’atenció el fet que en aquests resultats no aparegués cap terme derivat de feminisme. Per aquesta raó, vaig fer una selecció de paraules que continguessin *femin* i aquests van ser els resultats:

  

Les “feministes” són, doncs, les que guanyen la batalla, però amb un percentatge relativament poc important en relació a la resta. Potser, el feminisme no està de moda? Potser, si volem ser feministes, tot reivindicant el lloc de les dones en la societat actual hem de dissimular? Ho hem de fer adoptant una postura neutral? Personalment, m’adhereixo a la postura de Paulina Borsook quan afirma que "Insisteixo a veure i descriure el món en tota la seva gamma no binària de matisos; com moltes persones amb temperament artístic o intel·lectual, vull sobretot fer la meva feina pel meu compte, escoltant la veu interior i no estar lluitant en batalletes ideològiques amb els meus superiors" (pàg. 27).

BIBLIOGRAFIA:

- MARTÍ ORRIOLS, Meritxell. Weblogs. Diaris digitals.

Els blocs (2ª part). Sobre l'estudi de Meritxell Martí Orriols

També sobre la temàtica de la revolució (econòmica, psicològica i social) que està significant l’aparició en els últims anys d’un nombre més que considerable de blocs a la xarxa tracta, en aquest cas, l’estudi de Meritxell Martí Orriols titulat Weblogs. Diaris digitals. En aquest cas, l’autora fa una anàlisi bastant exhaustiva sobre el que significa i pot arribar a significar aquest fenomen, tot parant atenció tant a les opinions més crítiques com a les més apassionades –a diferència que Enric Bruguera que allò que ens oferia un senzill manual per bloggaires novells, molt útil, per cert-.

Una de les afirmacions de l’autora que es troben en aquest text i que trobo que sintetitza molt bé allò que l’emergència dels blocs representa a tots els possibles nivells és la següent: “La blogosfera apareix com un espai de creació de subjectivitat. Sí, els blogs han facilitat el sorgiment de les veus múltiples i l’ampliació dels temes publicats. Per tant, la tecnologia blogaire obre una escletxa o interstici en l’arena informativa, que segueix les tendències del neoliberalisme: pensament únic, consum massiu i temes globalitats. I és en aquest espai de llibertat virtual on es configuren les identitats subjectives, les creacions del jo que vénen a substituir un públic homogeni i passiu, durant la segona etapa de la globalització”. (pàg. 1). Arribant a la conseqüència que “podem parlar dels bloggaires com dels nous mediadors, en què el paper d’Internet en la configuració d’una nova opinió pública –expressada per canals importants pels blogs- té a veure amb factors més enllà de les característiques tècniques de la Xarxa” (pàg. 31).

Aquest últim paràgraf és una explicació molt resumida de tot el que podem trobar en l’estudi de Meritxell Martí Orriols,(que personalment he trobat molt interessant). Tot i això, considero important fer una breu menció a allò que ella anomena “la fractura digital”. Fractura especialment referida al gènere (“si se sigue la trayectoria del objeto técnico de la concepción a la producción las implicaciones de la tecnología en el refuerzo de las relaciones sociales de sexo son evidentes” (1999; pàg.95)), en tant que la nostra construcció social sol considerar a les dones com a menys capacitades per a la tecnologia que als homes, però que també es dóna referida a les franges d’edat i a la classe social, entre d’altres. Tot i això, els blocs, segons l’autora, semblen adaptar-se més fàcilment a les dones o aquestes als blocs, depenent del vista que s’adopti: “Molt propers als diaris íntims, a un tipus d’expressió que els és afí, els blogs són una zona de seguretat de lliure expressió i igualtat. Les dones no veuen cap problema a obrir un blog exposant les seves vivències, interessos i emocions públicament. En tant que hi ha formes efectives d’evitar comentaris no desitjats, la blogosfera preserva les bondats de la Xarxa i n’evita les derivacions perverses” (pàg. 28).

Bé això és tot pel moment. Espero els vostres comentaris!

Segurament abans de publicar la tercera i última part sobre els blocs, miri de penjar l’anàlisi lexicomètrica que he fet d’un bloc feminista i, així, em podré dedicar totalment a aquesta món nou per a mi de bloggosfera.

BIBLIOGRAFIA:

- MARTÍ ORRIOLS, Meritxell. Weblogs. Diaris digitals.

- ALEMANY, Carmen (1999). “Tecnología y género. La reinterpretación de la tecnología desde la teoría feminista. A: Maria José Barra; et. Al. (Eds.) Interacciones ciencia y género. Barcelona: Icaria. Pàgs. 81-99.

Els blocs (1ª part). Resenya del llibre d'Enric Bruguera

Una altra de les lectures proposades per a la realització de la PAC5 -que tot justa acabo d’entregar- ha estat el llibre d’Enric Bruguera, Los blogs. Es tracta d’un breu i senzill manual introductori al món de la bloggosfera que, tot començant per oferir una senzilla definició del que és un blog (“un blog es una página web, personal o colectiva, editada y publicada en internet con herramientas electrónicas de uso simplificado y al alcance de usuarios sin conocimientos informáticos específicos”(2007; pàg.9)), dóna unes instruccions bàsiques per tot aquell desitgi endinsar-se en aquest món. De blocs, doncs, hi podem trobar de temàtiques i estils tant diferents com d’individus amb diferents subjectivitats es proposin crear-ne un. Com a característiques comunes d’aquest nou mitjà d’expressió l’autor proposa les següents:

Blogger (propietat de Google i el més popular gestor)

1.- El seu element principal són els posts (articles, apunts o comentaris) publicats pel seu autor, que apareixen ordenats de forma cronològica inversa.

2.- Són actualitzats de manera periòdica i regular.

3.-Es nodreixen d’hipervincles tant a altres pàgines del mateix bloc com a pàgines externes i altres blocs.

4.- Fomenten la interacció amb altres usuaris.

5.- Gràcies als nous serveis gratuïts d’implementació, la seva creació i manteniment no necessita de cap despesa econòmica.

Personalment, considero que les següents paraules de l’autor defineixen molt bé i de manera resumida allò que caracteritza principalment als blocs: “El blog da a cualquier usuario conectado a internet la posibilidad inmediata de publicar ante una audiencia potencialmente planetaria cualquier información o contenido que, personal y subjetivamente, considere susceptible de ser difundida. De hacerlo sin tener ningún tipo de conocimiento informático especializado. Sin casi ningún coste económico y sin ningún intermediario que controle los contenidos” (2007; pàg. 10).

Demà penjaré el meu segon post sobre els blocs.

Espero els vostres comentaris!

BIBLIOGRAFIA:

- BRUGUERA, Enric (2007). Los blogs. Barcelona: Editorial UOC.

Notes sobre la segona lectura proposada per la PAC5

Anem, doncs, per la segona lectura proposada per a la realització de la PAC5, la qual consta d’alguns capítols del llibre de David Crystal El lenguaje e Internet. El primer que cal tenir en compte en endinsar-se en la lectura d’aquest llibre (i es podria dir que en la de qualsevol estudi sobre internet) és que va ser publicat l’any 2002 i, com el mateix autor indica en varies ocasions, aquest mitjà de comunicació es desenvolupa a tal velocitat que allò que pot ser afirmat avui demà esdevingui un fet del passat totalment obsolet. Cintant a David Crystal:  “Los diferentes ámbitos de comunicación descritos en los capítulos anteriores no se mantendrán por mucho tiempo tal como están ahora, dado que los desarrollos tecnológicos en los cuales se basan evolucionan constantemente, obligando a los usuarios a adaptar su lenguaje a las demandas de nuevos contextos y dándoles la oportunidad de interactuar de nuevas maneras” (2002; pàg. 257).

Així doncs, David Crystal es proposa l’anàlisi dels efectes d’internet al llenguatge tot assumint aquesta realitat i adoptant una perspectiva lingüística descriptiva en comptes d’una de prescriptiva; en tant que allò que l’autor es proposa és descriure les noves formes d’emprar el llenguatge a les que està donant lloc aquest nou medi, mirant de no posicionar-se en cap moment en favor de cap ús concret de la llengua -que altres autors anomenarien un “ús correcte i desitjable”-.

Alguns punts que he trobat destacables d’aquesta lectura i que crec que poden sintetitzar les seves idees principals són els següents:

1.- El llenguatge a internet no és equiparable a l’oral ni a l’escrit, sinó que esdevé, segons l’autor, un “quart medi”. En l’actualitat caldria, doncs, diferenciar entre llenguatge gestual, llengua oral, llengua escrita i llengua transmesa mitjançant aparells electrònics (ordinadors, telèfons mòbils, etc).

2.- El llenguatge a internet no és homogeni, ans al contrari, en aquest nou medi es donen diverses situacions comunicatives que deriven en usos del llenguatge substancialment diferents entre ells. L’autor per tal de dur a terme la seva anàlisi proposa quatre grans grups, tots ells amb trets característics que els diferencien de la resta: el correu electrònic, els grups de xat asincrònics o sincrònics, els móns virtuals i el Worl Wide Web (www).

3.- Citant directament a David Crystal: “Lo que es verdaderamente notable es que tanta gente haya aprendido tan rápido a adaptar su lenguaje a las demandas de los nuevos contextos y a explotar el potencial del medio tan creativamente como para generar nuevas áreas de expresión. Todo ha pasado en unas cuantas décadas. La facultad lingüística de las personas parece estar en buena forma, concluyo” (2002; pàg. 277).

Així doncs a tall de conclusió, dir que la lectura d’aquest llibre m’ha deixat un regust optimista vers els possibles efectes que internet pot exercir -i de fet, està exercint- a la llengua. Ha aconseguit fer-me plantejar que potser signifiqui un augment de la riquesa d’aquesta, en lloc d’un deteriorament com -he de reconèixer- fins ara m’havia semblat.

Què penseu vosaltres? És positiu o negatiu l’efecte d’internet a la llengua? O, simplement, és el seu desenvolupament natural?

CUL8R  :-)

BIBLIOGRAFIA:

- CRYSTAL, David (2002). El lenguaje e Internet. Madrid: Cambridge University Press.