Els blocs (2ª part). Sobre l'estudi de Meritxell Martí Orriols

També sobre la temàtica de la revolució (econòmica, psicològica i social) que està significant l’aparició en els últims anys d’un nombre més que considerable de blocs a la xarxa tracta, en aquest cas, l’estudi de Meritxell Martí Orriols titulat Weblogs. Diaris digitals. En aquest cas, l’autora fa una anàlisi bastant exhaustiva sobre el que significa i pot arribar a significar aquest fenomen, tot parant atenció tant a les opinions més crítiques com a les més apassionades –a diferència que Enric Bruguera que allò que ens oferia un senzill manual per bloggaires novells, molt útil, per cert-.

Una de les afirmacions de l’autora que es troben en aquest text i que trobo que sintetitza molt bé allò que l’emergència dels blocs representa a tots els possibles nivells és la següent: “La blogosfera apareix com un espai de creació de subjectivitat. Sí, els blogs han facilitat el sorgiment de les veus múltiples i l’ampliació dels temes publicats. Per tant, la tecnologia blogaire obre una escletxa o interstici en l’arena informativa, que segueix les tendències del neoliberalisme: pensament únic, consum massiu i temes globalitats. I és en aquest espai de llibertat virtual on es configuren les identitats subjectives, les creacions del jo que vénen a substituir un públic homogeni i passiu, durant la segona etapa de la globalització”. (pàg. 1). Arribant a la conseqüència que “podem parlar dels bloggaires com dels nous mediadors, en què el paper d’Internet en la configuració d’una nova opinió pública –expressada per canals importants pels blogs- té a veure amb factors més enllà de les característiques tècniques de la Xarxa” (pàg. 31).

Aquest últim paràgraf és una explicació molt resumida de tot el que podem trobar en l’estudi de Meritxell Martí Orriols,(que personalment he trobat molt interessant). Tot i això, considero important fer una breu menció a allò que ella anomena “la fractura digital”. Fractura especialment referida al gènere (“si se sigue la trayectoria del objeto técnico de la concepción a la producción las implicaciones de la tecnología en el refuerzo de las relaciones sociales de sexo son evidentes” (1999; pàg.95)), en tant que la nostra construcció social sol considerar a les dones com a menys capacitades per a la tecnologia que als homes, però que també es dóna referida a les franges d’edat i a la classe social, entre d’altres. Tot i això, els blocs, segons l’autora, semblen adaptar-se més fàcilment a les dones o aquestes als blocs, depenent del vista que s’adopti: “Molt propers als diaris íntims, a un tipus d’expressió que els és afí, els blogs són una zona de seguretat de lliure expressió i igualtat. Les dones no veuen cap problema a obrir un blog exposant les seves vivències, interessos i emocions públicament. En tant que hi ha formes efectives d’evitar comentaris no desitjats, la blogosfera preserva les bondats de la Xarxa i n’evita les derivacions perverses” (pàg. 28).

Bé això és tot pel moment. Espero els vostres comentaris!

Segurament abans de publicar la tercera i última part sobre els blocs, miri de penjar l’anàlisi lexicomètrica que he fet d’un bloc feminista i, així, em podré dedicar totalment a aquesta món nou per a mi de bloggosfera.

BIBLIOGRAFIA:

- MARTÍ ORRIOLS, Meritxell. Weblogs. Diaris digitals.

- ALEMANY, Carmen (1999). “Tecnología y género. La reinterpretación de la tecnología desde la teoría feminista. A: Maria José Barra; et. Al. (Eds.) Interacciones ciencia y género. Barcelona: Icaria. Pàgs. 81-99.