També sobre la temàtica de la revolució (econòmica,
psicològica i social) que està significant l’aparició en els últims anys d’un
nombre més que considerable de blocs a la xarxa tracta, en aquest cas, l’estudi
de Meritxell Martí Orriols titulat Weblogs.
Diaris digitals. En aquest cas, l’autora fa una anàlisi bastant exhaustiva
sobre el que significa i pot arribar a significar aquest fenomen, tot parant
atenció tant a les opinions més crítiques com a les més apassionades –a
diferència que Enric Bruguera que allò que ens oferia un senzill manual per
bloggaires novells, molt útil, per cert-.
Una de les afirmacions de l’autora que es
troben en aquest text i que trobo que sintetitza molt bé allò que l’emergència
dels blocs representa a tots els possibles nivells és la següent: “La
blogosfera apareix com un espai de creació de subjectivitat. Sí, els blogs han
facilitat el sorgiment de les veus múltiples i l’ampliació dels temes
publicats. Per tant, la tecnologia blogaire obre una escletxa o interstici en
l’arena informativa, que segueix les tendències del neoliberalisme: pensament
únic, consum massiu i temes globalitats. I és en aquest espai de llibertat
virtual on es configuren les identitats subjectives, les creacions del jo que
vénen a substituir un públic homogeni i passiu, durant la segona etapa de la
globalització”. (pàg. 1). Arribant a la conseqüència que “podem parlar dels bloggaires
com dels nous mediadors, en què el paper d’Internet en la configuració d’una
nova opinió pública –expressada per canals importants pels blogs- té a veure
amb factors més enllà de les característiques tècniques de la Xarxa” (pàg. 31).
Aquest últim paràgraf és una explicació
molt resumida de tot el que podem trobar en l’estudi de Meritxell Martí
Orriols,(que personalment he trobat molt interessant). Tot i això, considero
important fer una breu menció a allò que ella anomena “la fractura digital”.
Fractura especialment referida al gènere (“si se sigue la trayectoria
del objeto técnico de la concepción a la producción las implicaciones de la
tecnología en el refuerzo de las relaciones sociales de sexo son evidentes” (1999; pàg.95)), en tant que la nostra
construcció social sol considerar a les dones com a menys capacitades per a la
tecnologia que als homes, però que també es dóna referida a les franges d’edat
i a la classe social, entre d’altres. Tot i això, els blocs, segons l’autora,
semblen adaptar-se més fàcilment a les dones o aquestes als blocs, depenent del
vista que s’adopti: “Molt propers als diaris íntims, a un tipus d’expressió que
els és afí, els blogs són una zona de seguretat de lliure expressió i igualtat.
Les dones no veuen cap problema a obrir un blog exposant les seves vivències,
interessos i emocions públicament. En tant que hi ha formes efectives d’evitar comentaris
no desitjats, la blogosfera preserva les bondats de la Xarxa i n’evita les
derivacions perverses” (pàg. 28).
Bé això és tot pel moment. Espero els vostres comentaris!
Segurament
abans de publicar la tercera i última part sobre els blocs, miri de penjar l’anàlisi
lexicomètrica que he fet d’un bloc feminista i, així, em podré dedicar
totalment a aquesta món nou per a mi de bloggosfera.
BIBLIOGRAFIA:
- MARTÍ
ORRIOLS, Meritxell. Weblogs. Diaris digitals.
- ALEMANY, Carmen (1999). “Tecnología y
género. La reinterpretación de la tecnología desde la teoría feminista. A:
Maria José Barra; et. Al. (Eds.) Interacciones ciencia y género. Barcelona:
Icaria. Pàgs. 81-99.
Hola
ResponEliminaNo crec que sigui una qüestió de gènere el domini de les eines informàtiques, crec que es qüestió de cadascú personalment. Conec dones que són unes cracs amb les eines hipertextuals i homes que són uns patates....es com tot a la vida, hi ha gent de tots colors, independenment del seu gènere
Hola, Jordi,
ResponEliminaM’alegro que realment pensis així, però el fet és que existeix una construcció social respecte al gènere que pressuposa a les dones com a menys capacitades per a la tecnologia. Personalment, no crec que existeixi cap determinisme biològic capaç d’avalar aquesta creença. Però, el cert és que aquesta creença existeix. Tots em escoltat frases fetes com “mujer al volante, peligro constante” i desfer-nos d’aquest biaix cultural és certament difícil i necessita de temps i feina per part de tots. Recordo que quan vaig començar la carrera de matemàtiques (l'any 1998) a classe érem quatre noies contra més de trenta nois. Tot i això, tinc entès que enginyeria informàtica és l’enginyeria que atreu a més dones. Per aquest motiu, penso que l’autora de l’estudi pot tenir certa raó en dir que els blocs poden ser un bon mitjà per a fer sentir la veu de les dones en un món tradicionalment androcèntric.
Crec que el triomf del virtual és la capacitat que han tingut per modificar les agendes establertes. L'exemple: la PAH.
ResponElimina