Bé, en
aquest post -sent conscient que és dels darrers avaluables- no em puc estar de
destacar algunes cites de la lectura dels Estudis sobre la teoria del caos del
Joan Campàs. Així que sóc conscient que molt avaluable no serà, doncs es tracta
únicament d’un recull d’algunes cites que en em van fer pensar. Tot i que aquesta
lectura, en aquest cas, anava encaminada a relacionar la teoria del caos amb la
hipertextualitat, jo la vaig relacionar, inevitablement, amb la manera com
enfoquem la nostra vida quotidiana. A més, en acabar-la em vaig sentir relaxada
i satisfeta. És per aquest darrer motiu que vull compartir aquestes impressions
amb vosaltres. No es tracta, però, tampoc, de fer una interpretació esotèrica,
sinó més aviat d’intentar adoptar un altre punt de vista (especialment, tenint
en compte el particular moment socioeconòmic que estem vivint), de plantejar-se
els perquès actuem de certes maneres, per tal d’intentar una vida més plena i
satisfactòria. Anem, doncs:
“No es
tracta de controlar la naturalesa sinó de participar-hi creativament” (`pàg.
3).
“Per viure
de forma creativa cal prestar atenció als matisos subtils i als diferents
ordres irregulars que ens envolten” (pàg. 3).
“El
transgressor desafia la convenció, subverteix el sistema, trenca l’estructura
de poder i pareix noves idees” (pàg. 4).
“Què són
els “graus de llibertat”? El conjunt de conductes possibles a seguir. Cal pensar
en els dubtes i les incerteses per a ampliar els graus de llibertat” (pàg. 5).
“Tota
regeneració implica primer un descens al propi infern. Només abandonant les
estructures reconegudes és possible una autoreorganització creativa” (pàg. 6).
“Les persones
creatives tenen una actitud diferent sobre els errors, les oportunitats i els
fracassos” (pàg. 7).
“Els
moments de flux creatiu són la recompensa pel descens previ al caos, la
incertesa, la incomoditat” (pàg. 7).
“L’individual
és al mateix temps l’universal” (pàg.7).
“Hem de
crear amb el material de les nostres pròpies vides. Com l’aigua, sempre podem
trobar un camí per a ser creatius amb el que hi hagi disponible” (pàg. 8).
“La nostra obsessió pel poder pot ser
simplement el símptoma del nostre propi sentit de la impotència” (pàg. 10).
“El caos
ens suggereix que, encara que no posseïm el poder del controlador en un sentit
tradicional, tots posseïm l’efecte papallona de la influència subtil” (pàg.
11).
“Una
comunitat és una teranyina de petites coses, aparentment sense importància:
potser petites cortesies, o favors, o preocupar-se pels altres, un somriure o
una salutació als altres al carrer, i totes les altres coses que la gent sol
fer habitualment” (pàg. 12).
“No es
tracta d’oposar força a la força, sinó d’utilitzar una resposta intel·ligent en
el moment de vèncer l’adversari: aplica una acció de palanca efecte papallona
en el moment crucial. Aplica suavitat i calma a la violència més extrema” (pàg.
14).
“El que
sembla increïblement complicat pot tenir un origen molt senzill, mentre que la
simplicitat superficial pot amagar alguna cosa sorprenentment complexa” (pàg.
21).
“Quan la
vida ens sembla més complexa, un ordre simple sembla esperar-nos a la
cantonada. I quan les coses ens semblen simples, hauríem d’estar a l’aguait per
descobrir els matisos i la subtilitat amagats” (pàg. 22).
“No ens
cal més temps, sinó un temps ple, en el sentit de comprometre’ns amb l’activitat
que estem desenvolupant (el temps passa molt a poc a poc quan ens avorrim, i
molt de pressa quan estem atrafegats en una cosa: en quina situació tenim més
temps?)” (pàg. 28).
“Deixar de
posar l’èmfasi en el jo aïllat i en la consciència que nosaltres només podem
conèixer individualment, per a passar a considerar que som capaços de pensar de
manera conjunta” (pàg. 32).
Pel moment
això és tot. Crec em donarà temps a penjar un altre post (de comiat?).
BIBLIOGRAFÍA:
- CAMPÀS,
Joan. Estudis sobre la teoria del caos.
