dissabte, 8 de juny del 2013

Ara m'analitzaré a mi mateixa :-)



Quan vaig fer l’anàlisi lexicomètrica del bloc feminista se’m va ocórrer la idea d’analitzar també lexicomètricament el meu propi bloc. Doncs bé, arribats ja a la data d’entrega del projecte final de recerca, ho fet i aquests són els meus resultats:


Sorpresa! La meva paraula guanyadora ha estat “no”. No m’ha fet gens ni mica de gràcia la idea que el meu llenguatge pugui ser negatiu, però sembla ser que així és, per descomptat, el “sí” ha tingut, com a mínim, menys de set repeticions. Tot i això, suposo que en aquest fet, segurament, tindrà alguna cosa a veure la meva gran afició a utilitzar el connectors “tot i això”, “tot i no”, etc.. (o això vull pensar). Obviant, doncs, els “no”, les paraules més repetides han estat “blocs” (14 repeticions) i “bloc” (11 repeticions), tal com m’esperava. També altres paraules que esperava veure en els meus resultats i així ha succeït han estat: coneixement (10), internet (9), textos (9), lectura (8), llibre (8), informació (7) i llenguatge (7). Ara bé, m’ha estranyat molt no trobar cap paraula derivada d’hipertext ni d’escriptura i, per aquesta raó, he fet una selecció de paraules començades per hiper* i per escri*. Evidentment, hi són, però esperava més repeticions, la veritat.




Doncs bé, aquesta manera ha estat la meva manera d’acomiadar-me d’aquesta assignatura i de vosaltres, companys (si és que això és realment un comiat).

Una molt forta abraçada i fins aviat!

Caos i vida



Bé, en aquest post -sent conscient que és dels darrers avaluables- no em puc estar de destacar algunes cites de la lectura dels Estudis sobre la teoria del caos del Joan Campàs. Així que sóc conscient que molt avaluable no serà, doncs es tracta únicament d’un recull d’algunes cites que en em van fer pensar. Tot i que aquesta lectura, en aquest cas, anava encaminada a relacionar la teoria del caos amb la hipertextualitat, jo la vaig relacionar, inevitablement, amb la manera com enfoquem la nostra vida quotidiana. A més, en acabar-la em vaig sentir relaxada i satisfeta. És per aquest darrer motiu que vull compartir aquestes impressions amb vosaltres. No es tracta, però, tampoc, de fer una interpretació esotèrica, sinó més aviat d’intentar adoptar un altre punt de vista (especialment, tenint en compte el particular moment socioeconòmic que estem vivint), de plantejar-se els perquès actuem de certes maneres, per tal d’intentar una vida més plena i satisfactòria. Anem, doncs:

“No es tracta de controlar la naturalesa sinó de participar-hi creativament” (`pàg. 3).

“Per viure de forma creativa cal prestar atenció als matisos subtils i als diferents ordres irregulars que ens envolten” (pàg. 3).

“El transgressor desafia la convenció, subverteix el sistema, trenca l’estructura de poder i pareix noves idees” (pàg. 4).

“Què són els “graus de llibertat”? El conjunt de conductes possibles a seguir. Cal pensar en els dubtes i les incerteses per a ampliar els graus de llibertat” (pàg. 5).

“Tota regeneració implica primer un descens al propi infern. Només abandonant les estructures reconegudes és possible una autoreorganització creativa” (pàg. 6).

“Les persones creatives tenen una actitud diferent sobre els errors, les oportunitats i els fracassos” (pàg. 7).

“Els moments de flux creatiu són la recompensa pel descens previ al caos, la incertesa, la incomoditat” (pàg. 7).

“L’individual és al mateix temps l’universal” (pàg.7).

“Hem de crear amb el material de les nostres pròpies vides. Com l’aigua, sempre podem trobar un camí per a ser creatius amb el que hi hagi disponible” (pàg. 8).

 “La nostra obsessió pel poder pot ser simplement el símptoma del nostre propi sentit de la impotència” (pàg. 10).

“El caos ens suggereix que, encara que no posseïm el poder del controlador en un sentit tradicional, tots posseïm l’efecte papallona de la influència subtil” (pàg. 11).

“Una comunitat és una teranyina de petites coses, aparentment sense importància: potser petites cortesies, o favors, o preocupar-se pels altres, un somriure o una salutació als altres al carrer, i totes les altres coses que la gent sol fer habitualment” (pàg. 12).

“No es tracta d’oposar força a la força, sinó d’utilitzar una resposta intel·ligent en el moment de vèncer l’adversari: aplica una acció de palanca efecte papallona en el moment crucial. Aplica suavitat i calma a la violència més extrema” (pàg. 14).

“El que sembla increïblement complicat pot tenir un origen molt senzill, mentre que la simplicitat superficial pot amagar alguna cosa sorprenentment complexa” (pàg. 21).

“Quan la vida ens sembla més complexa, un ordre simple sembla esperar-nos a la cantonada. I quan les coses ens semblen simples, hauríem d’estar a l’aguait per descobrir els matisos i la subtilitat amagats” (pàg. 22).

“No ens cal més temps, sinó un temps ple, en el sentit de comprometre’ns amb l’activitat que estem desenvolupant (el temps passa molt a poc a poc quan ens avorrim, i molt de pressa quan estem atrafegats en una cosa: en quina situació tenim més temps?)” (pàg. 28).

“Deixar de posar l’èmfasi en el jo aïllat i en la consciència que nosaltres només podem conèixer individualment, per a passar a considerar que som capaços de pensar de manera conjunta” (pàg. 32).

Pel moment això és tot. Crec em donarà temps a penjar un altre post (de comiat?).

BIBLIOGRAFÍA:
- CAMPÀS, Joan. Estudis sobre la teoria del caos.

dijous, 6 de juny del 2013

Contextualització de l'hipertext (més val tard que mai)



Bé, a la presentació d’aquest bloc us vaig prometre que tard o d’hora penjaria un post sobre el context en el qual s’està donant l’emergència de les escriptures hipertextuals, en concret la revolució que està significant l’exponencialment creixent proliferació dels blocs (dels quals ja he parlat en diversos post anteriors). Doncs bé, en aquest sentit, avui vull parlar una mica de les paradoxes d’allò que sol anomenar-se la Societat de la Informació i del Coneixement.

Aquest projecte social associat a aquest nou tipus de societat, en la qual ens trobem totalment immersos, ens ha estat transmet des dels mitjans de comunicació com el futur artífex de la victòria definitiva de la democràcia i de la humanitat davant dels totalitarismes. Però, seguint les reflexions d’Armand Matterlart en el seu assaig La sociedad de la información: el enfrentamiento entre proyectos de sociedad, derivat de la seva exposició a la VI Conferència internacional Los retos de México ante la Cumbre Mundial de la Sociedad de la Información, aquests apel·latius plantegen dues preguntes de suma importància:

1.- Són els termes informació i coneixement realment sinònims? Doncs, no, la informació per tal d’esdevenir coneixement ha de ser racionalitzada, reflexionada i contrastada. De la mateixa manera que coneixement i pensament tampoc són sinònims; el coneixement és la premissa bàsica i necessària al pensament, però per aquest esdevingui em de ser capaços d’extreure les nostres pròpies conclusions i opinions sobre els coneixements que ens han estat donats.

2.- Quin coneixement ens està sent ofert com a únic i inqüestionable?  Aquell que interessa als actuals amos del món, als propietaris del capital, és a dir, a les multinacionals. Es tracta generalment d’un coneixement vàlid per a un occident capitalista i neoliberal, que en comptades ocasions es fa ressò ni de la diversitat cultural ni de les minories socials.

El món ha canviat, doncs, els poderosos ja no són els governants, ara ho són les multinacionals. L’únic objectiu de les quals és l’augment del capital, l’augment del benefici econòmic que representa el consum massiu dels individus. Així doncs, els mitjans de comunicació tradicionals (en gran part també propietat de les anteriors esmentades multinacionals) es dediquen a bombardejar-nos amb una oferta desmesurada de productes i serveis susceptibles de ser consumits. Les veritats absolutes han passat, doncs,  a ser una de tantes possibles veritables a l’abast dels individus, deixant de ser quelcom donat per descomptat per a la consciència individual; o, dit amb altres paraules, els metarrelats han esdevingut microrrelats.

Així doncs, avui dia, ens trobem en un món singular, aclaridorament definit per Zygmun Bauman, com una època caracteritzada pel fet que les estructures del passat fortament arraigades en la nostra consciència social i individual han anat perdent poder i credibilitat, a partir del començament del procés globalitzador portador de la diversitat d’opcions i del pluralisme en tots els àmbits de la vida. En aquest nou context, els individus, suposadament, ens troben sols, desorientats, enmig d’allò que ell anomena “el país de nadie”, donat que manca una entitat col·lectiva amb la autoritat i capacitat per a donar respostes vàlides en aquesta nova i singular situació que es troba la humanitat.

L’objectiu de l’assignatura impulsora d’aquest bloc ha estat -entenc jo- analitzar com les noves formes d’escriptura derivades de l’èxit de l’implantació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) -no sé si encara és pertinent titllar-les de “noves”- pot afectar a la construcció del nostre pensament i de la nostra subjectivitat individual.

Bé, aquest post ha estat en realitat una mena de resum de la meva PAC1 presentada per a aquesta assignatura; PAC que vaig gaudir tant que no he pogut estar-me de parlar aquí una mica del tema.

I això ha estat tot per avui! Ens veiem en el proper post!

BIBLIOGRAFIA:

- MATTELART, Armand (del 28 al 30 de maig 2003). “La Sociedad de la información: el efrentamiento entre proyectos de sociedad”. A: VI Conferència internacional Los retos de México ante la Cumbre Mundial de la Sociedad de la Información. Conferència. Mèxic: Senado de la República
- MATTELART, Armand (2002). Historia de la sociedad de la información. Barcelona: Paidós.
- BAUMAN, Zygmun (2009). “La crítica como llamado al cambio. Entrevista al sociòleg Zymun Bauman”. A: Radio Nederland. Servicio español. [Entrevista en línia]. [Data de consulta: 16/03/2013]. <http://www.youtube.com/watch?v=X4YGdqgCWd8>.

dimecres, 5 de juny del 2013

Els blocs (3ª part). Breus apunts sobre el món empresarial



Meritxell Martí Orriols afirma al seu estudi titulat Weblogs. Diaris digitals que “el canvi que suposen els blogs és de magnitud econòmica, psicològica i social” (pàg. 2). Pel que respecta a l’econòmica, doncs cal destacar que, segons el 2013 Digital Influence Report dut a terme per Technorati, els blocs van resultar ser la tercera font digital d’informació amb més poder d’influència en les decisions de compra de productes i serveis (empatats amb Facebook), per darrera únicament de les pàgines webs oficials de marques i botigues.

Per aquestes raons, cap cop més empreses estan incloent campanyes de blogmarketing –terme definit per Eva Sanagustín a Blogmarketing.Manual de buenas prácticas (distribuït sota llicencia Creative Commons, com la petición de empresas a bloggers para que hable de sus productos o servicios”(2007; pàg. 3)- en les seus plans estratègics de comunicació corporativa. L’autora d’aquest manual destaca que “un 44,1% admite estar dispuesto a cambiar su marca habitual por un comentario negativo leído en un blog (2007; pàg. 3)” o que “un 39,2% admite haber comprado algún producto o servicio por haber leído un buen comentario en un blog” (2007; p`g.3).

Trobo interessant fer una ullada ràpida a aquest manual, per tal de copsar una mica la imatge -encara no sé si estereotipada o no- que s’ha construït dels bloggers (lliures, col·laboratius, etc.).


I per acabar aquestes breus notes sobre la relació entre la bloggosfera i el màrqueting, podeu fer un click en aquest curt vídeo que vol fer palesa la necessitat de les empreses de canviar les seves formes tradicionals de pensament i d’adaptar-se a un nou entorn social,  interactiu i coperacionista.

Fins el proper post!



BIBLIOGRAFIA: 

- MARTÍ ORRIOLS, Meritxell. Weblogs. Diaris digitals.
- SANAGUSTIN FERNÁNDEZ, Eva (2007). Blogmarketing. Manual de buenas prácticas