Contextualització de l'hipertext (més val tard que mai)

Bé, a la presentació d’aquest bloc us vaig prometre que tard o d’hora penjaria un post sobre el context en el qual s’està donant l’emergència de les escriptures hipertextuals, en concret la revolució que està significant l’exponencialment creixent proliferació dels blocs (dels quals ja he parlat en diversos post anteriors). Doncs bé, en aquest sentit, avui vull parlar una mica de les paradoxes d’allò que sol anomenar-se la Societat de la Informació i del Coneixement.

Aquest projecte social associat a aquest nou tipus de societat, en la qual ens trobem totalment immersos, ens ha estat transmet des dels mitjans de comunicació com el futur artífex de la victòria definitiva de la democràcia i de la humanitat davant dels totalitarismes. Però, seguint les reflexions d’Armand Matterlart en el seu assaig La sociedad de la información: el enfrentamiento entre proyectos de sociedad, derivat de la seva exposició a la VI Conferència internacional Los retos de México ante la Cumbre Mundial de la Sociedad de la Información, aquests apel·latius plantegen dues preguntes de suma importància:

1.- Són els termes informació i coneixement realment sinònims? Doncs, no, la informació per tal d’esdevenir coneixement ha de ser racionalitzada, reflexionada i contrastada. De la mateixa manera que coneixement i pensament tampoc són sinònims; el coneixement és la premissa bàsica i necessària al pensament, però per aquest esdevingui em de ser capaços d’extreure les nostres pròpies conclusions i opinions sobre els coneixements que ens han estat donats.

2.- Quin coneixement ens està sent ofert com a únic i inqüestionable?  Aquell que interessa als actuals amos del món, als propietaris del capital, és a dir, a les multinacionals. Es tracta generalment d’un coneixement vàlid per a un occident capitalista i neoliberal, que en comptades ocasions es fa ressò ni de la diversitat cultural ni de les minories socials.

El món ha canviat, doncs, els poderosos ja no són els governants, ara ho són les multinacionals. L’únic objectiu de les quals és l’augment del capital, l’augment del benefici econòmic que representa el consum massiu dels individus. Així doncs, els mitjans de comunicació tradicionals (en gran part també propietat de les anteriors esmentades multinacionals) es dediquen a bombardejar-nos amb una oferta desmesurada de productes i serveis susceptibles de ser consumits. Les veritats absolutes han passat, doncs,  a ser una de tantes possibles veritables a l’abast dels individus, deixant de ser quelcom donat per descomptat per a la consciència individual; o, dit amb altres paraules, els metarrelats han esdevingut microrrelats.

Així doncs, avui dia, ens trobem en un món singular, aclaridorament definit per Zygmun Bauman, com una època caracteritzada pel fet que les estructures del passat fortament arraigades en la nostra consciència social i individual han anat perdent poder i credibilitat, a partir del començament del procés globalitzador portador de la diversitat d’opcions i del pluralisme en tots els àmbits de la vida. En aquest nou context, els individus, suposadament, ens troben sols, desorientats, enmig d’allò que ell anomena “el país de nadie”, donat que manca una entitat col·lectiva amb la autoritat i capacitat per a donar respostes vàlides en aquesta nova i singular situació que es troba la humanitat.

L’objectiu de l’assignatura impulsora d’aquest bloc ha estat -entenc jo- analitzar com les noves formes d’escriptura derivades de l’èxit de l’implantació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) -no sé si encara és pertinent titllar-les de “noves”- pot afectar a la construcció del nostre pensament i de la nostra subjectivitat individual.

Bé, aquest post ha estat en realitat una mena de resum de la meva PAC1 presentada per a aquesta assignatura; PAC que vaig gaudir tant que no he pogut estar-me de parlar aquí una mica del tema.

I això ha estat tot per avui! Ens veiem en el proper post!

BIBLIOGRAFIA:

- MATTELART, Armand (del 28 al 30 de maig 2003). “La Sociedad de la información: el efrentamiento entre proyectos de sociedad”. A: VI Conferència internacional Los retos de México ante la Cumbre Mundial de la Sociedad de la Información. Conferència. Mèxic: Senado de la República

- MATTELART, Armand (2002). Historia de la sociedad de la información. Barcelona: Paidós.

- BAUMAN, Zygmun (2009). “La crítica como llamado al cambio. Entrevista al sociòleg Zymun Bauman”. A: Radio Nederland. Servicio español. [Entrevista en línia]. [Data de consulta: 16/03/2013]. <http://www.youtube.com/watch?v=X4YGdqgCWd8>.