Caos i vida

Bé, en aquest post -sent conscient que és dels darrers avaluables- no em puc estar de destacar algunes cites de la lectura dels Estudis sobre la teoria del caos del Joan Campàs. Així que sóc conscient que molt avaluable no serà, doncs es tracta únicament d’un recull d’algunes cites que en em van fer pensar. Tot i que aquesta lectura, en aquest cas, anava encaminada a relacionar la teoria del caos amb la hipertextualitat, jo la vaig relacionar, inevitablement, amb la manera com enfoquem la nostra vida quotidiana. A més, en acabar-la em vaig sentir relaxada i satisfeta. És per aquest darrer motiu que vull compartir aquestes impressions amb vosaltres. No es tracta, però, tampoc, de fer una interpretació esotèrica, sinó més aviat d’intentar adoptar un altre punt de vista (especialment, tenint en compte el particular moment socioeconòmic que estem vivint), de plantejar-se els perquès actuem de certes maneres, per tal d’intentar una vida més plena i satisfactòria. Anem, doncs:

“No es tracta de controlar la naturalesa sinó de participar-hi creativament” (`pàg. 3).

“Per viure de forma creativa cal prestar atenció als matisos subtils i als diferents ordres irregulars que ens envolten” (pàg. 3).

“El transgressor desafia la convenció, subverteix el sistema, trenca l’estructura de poder i pareix noves idees” (pàg. 4).

“Què són els “graus de llibertat”? El conjunt de conductes possibles a seguir. Cal pensar en els dubtes i les incerteses per a ampliar els graus de llibertat” (pàg. 5).

“Tota regeneració implica primer un descens al propi infern. Només abandonant les estructures reconegudes és possible una autoreorganització creativa” (pàg. 6).

“Les persones creatives tenen una actitud diferent sobre els errors, les oportunitats i els fracassos” (pàg. 7).

“Els moments de flux creatiu són la recompensa pel descens previ al caos, la incertesa, la incomoditat” (pàg. 7).

“L’individual és al mateix temps l’universal” (pàg.7).

“Hem de crear amb el material de les nostres pròpies vides. Com l’aigua, sempre podem trobar un camí per a ser creatius amb el que hi hagi disponible” (pàg. 8).

 “La nostra obsessió pel poder pot ser simplement el símptoma del nostre propi sentit de la impotència” (pàg. 10).

“El caos ens suggereix que, encara que no posseïm el poder del controlador en un sentit tradicional, tots posseïm l’efecte papallona de la influència subtil” (pàg. 11).

“Una comunitat és una teranyina de petites coses, aparentment sense importància: potser petites cortesies, o favors, o preocupar-se pels altres, un somriure o una salutació als altres al carrer, i totes les altres coses que la gent sol fer habitualment” (pàg. 12).

“No es tracta d’oposar força a la força, sinó d’utilitzar una resposta intel·ligent en el moment de vèncer l’adversari: aplica una acció de palanca efecte papallona en el moment crucial. Aplica suavitat i calma a la violència més extrema” (pàg. 14).

“El que sembla increïblement complicat pot tenir un origen molt senzill, mentre que la simplicitat superficial pot amagar alguna cosa sorprenentment complexa” (pàg. 21).

“Quan la vida ens sembla més complexa, un ordre simple sembla esperar-nos a la cantonada. I quan les coses ens semblen simples, hauríem d’estar a l’aguait per descobrir els matisos i la subtilitat amagats” (pàg. 22).

“No ens cal més temps, sinó un temps ple, en el sentit de comprometre’ns amb l’activitat que estem desenvolupant (el temps passa molt a poc a poc quan ens avorrim, i molt de pressa quan estem atrafegats en una cosa: en quina situació tenim més temps?)” (pàg. 28).

“Deixar de posar l’èmfasi en el jo aïllat i en la consciència que nosaltres només podem conèixer individualment, per a passar a considerar que som capaços de pensar de manera conjunta” (pàg. 32).

Pel moment això és tot. Crec em donarà temps a penjar un altre post (de comiat?).

BIBLIOGRAFÍA:

- CAMPÀS, Joan. Estudis sobre la teoria del caos.